1.0Quera Advocatshttp://www.queraadvocats.comesther trullàshttp://www.queraadvocats.com/index.php/author/esther/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="61nMB4GwoX"><a href="http://www.queraadvocats.com/index.php/es/2020/06/08/vaya-terminando-letrado/">Vaya terminando letrado!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="http://www.queraadvocats.com/index.php/es/2020/06/08/vaya-terminando-letrado/embed/#?secret=61nMB4GwoX" width="600" height="338" title="«Vaya terminando letrado!» — Quera Advocats" data-secret="61nMB4GwoX" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script type="text/javascript"> /* <![CDATA[ */ /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); /* ]]> */ </script> VAYA TERMINANDO LETRADO….   Es indescriptible la sensació que envaeix a qualsevol lletrat quan un Jutge l’ interromp en l ‘informe final amb aquesta imperiosa lletania: …Vaya terminando letrado! La falta de respecte, la impertinència, la mala educació i grolleria que tenen alguns il·lustres togats és a vegades vergonyosa i curiosament, aquests pocs togats -lo de il·lustre es per qui s’ ho mereix- que s’ atreveixen a interrompre un informe defensiu tenen tant coneixement jurídic i educació com el meu West Highland, potser inclús menys, dons el meu westy sap portar-me el codi penal encara que l’ hi arranquis la tapa, i alguns d’ aquests togats, si treus la tapa no distingeixen un codi civil d’ un codi penal. D’ educació van igual.   Ens hem de fer a la idea, pels que no es dediquen a litigar, que aquest és el moment final del judici (si ens em cuidat de dir-li al client que el dret a l’última paraul.la és un dret trampa i que callats estan millor). En el judici -per posar-vos en context als que no us dediqueu a això- es desenvolupa total la prova, la majoria de les vegades de manera concentrada amb una sola sessió – a banda judicis amb jurat que son més llargs, al voltant d’ una setmana, o causes molt extenses- però com dic; la majoria de judicis penals es ventilen en una sola sessió. Heu de pensar que habitualment el mateix Jutjat assenyala pel mateix dia varis judicis diferents, al igual que les Audiències Provincials. Aquestes últimes – que els hi toca quan son causes on el delicte que s’ ha de jutjar te penes de més de cinc anys de presó- afinen una mica més amb el temps que preveuen per cada un dels judicis que assenyalen. Els Jutjats Penals però, els acostumen a assenyalar cada hora o inclús cada mitja hora. Abans d’ arribar a l ‘informe final, es practica tota la prova, és a dir, a través de les preguntes que fan les acusacions i defenses a tot el personal que va desfilant davant del Jutge es va escoltant el que sap cadascun del que va passar aquell dia. En definitiva, tots ens anem fent una composició amb tot el que van dient les víctimes, els acusats, els testimonis que expliquen el que han vist o han escoltat dels fets, n’ hi ha de directes i de referencia, Les persones anomenades 458, que son persones que no hi eren però tot i així, no saps com, han vist i escoltat els fets, policies, després el que han explicat els perits; forenses, analistes de laboratori, policies que fan de perits, psicòlegs, persones que fan de psicòleg, equips tècnics i en resum tota mena de fauna. La prova s’ acaba amb la anomenada “documental”, que fa certa gràcia per que tot-hom diu “por reproducida” , sense saber que reprodueixen i moltes vegades sense saber el que significa l ‘acció. Quan s’ ha acabat aquesta part del judici, el Jutge demana a les parts les seves conclusions definitives a la fiscalia i acusacions que, salvant sorpreses, acostumen a dir “-Se elevan a definitivas-“, que significa que després de tot el que ha passat al judici no varien ni un gram els seus escrits d’ acusació inicials. Després et dona la paraula per que proposis les teves conclusions definitives. Es en aquest precís moment on el lletrat defensor acaba de fer una avaluació mental ràpida, (en alguns casos inclús intel·ligent) , però en tot cas ràpida,   de tot allò que ha succeït en el judici, Aquí el lletrat defensor pren varies decisions que van des de mantenir la posició inicial o acceptar alguna conducta criminal i proposar circumstancies modificatives, depèn de l ‘estratègia amb la que has anat a judici i com ha sortit la prova. Un cop presentades les conclusions es dona la paraul.la a la fiscalia i després a les acusacions particulars si n’hi ha, i aquests informen. Es a dir; expliquen al Jutge com ha anat el judici, recorden els fragments que els interessa del que han dit totes les persones que han desfilat durant la sessió de judici, fan un resum de la prova, una interpretació de tot el que s’ ha desenvolupat que sostingui una sentencia condemnatòria segons les seves conclusions que han elevat a definitives.   Just després de que acabi d’ informar l’última acusació el Jutge et dona la paraul.la tot inquirint: -…la defensa? I tu vas i dius: –Con la vénia señoría… (encara que en realitat la vènia ja te l ´han donat quan l’ hi has demanat per la primera intervenció que has fet al judici, i per tant; es una reiteració inútil. Equivocadament sembla més serio, o potser es que els lletrats tenim dèria perquè el jutge noti que el respectem i així sigui magnànim amb els nostres interessos, quan l’únic que s’ aconsegueix es una posició de servilisme ignominiosa.). Enfiles l’informe final sempre posant cara de triomfador, ja sigui quan creus que les proves han afavorit la teva tesis defensiva o creguis que han destruït al teu client i tinguis l ‘espatlla rígida i la camisa xopa formi una segona pell amb el teu cos. L ‘americana i la toga no ajuden en cap cas. La veu es ferma i els arguments impecables. A un advocat penalista no se li pot notar la tensió. Els cafès i el tabac no ajuden en cap cas. Desgranes poc a poc l ‘anàlisi jurídic dels delictes pels que acusen al teu client. Ja no és el client, ets tu. Expliques en que recolzes la tesis defensiva, incideixes en les contradiccions, no repeteixes arguments ni dones voltes absurdes sobre un tema. Estàs equilibrat, sencer incís i guanyador. La sala de màquines funciona al dos-cents per cent, gastes més energia que una central nuclear i ofegues neurones. Estàs treballant per convèncer al Jutge de que la teva tesis defensiva és, per descomptat, la absoluta veritat jurídica e irrefutable. Busques convenir amb el Jutge que el teu […]